Os olvidáis de García Pont que, si bien no fue CEO ni Consejero Delegado sí actuó como tal desde el cargo de vicepresidente entre la marcha de Guasch y la llegada de Durán.

La imatge que ha donat el club és molt millorable.

Sent una festa del fútbol femení en aquesta presentació tenim cinc homes i només una dona. Ja no parlo de paritat... però és una foto que no encaixa amb el missatge que es vol donar.

100% d'acord! De totes formes, i tampoc vull aigualir el bon moment del primer equip, caldria recordar que el partit de la propera jornada és clau per saber què som i, sobre tot, què volem ser.

Podrem guanyar o podrem perdre -empatar al Bernabeu és quasi una vctòria... però lo important serà veure quina serà l'aposta de Rubi i l'actitud del equip.

En QSF a la primera temporada va fer bons partits contra rivals inferiors però desprès s'espantava quan arribaven els grans. A la següent, va ser l'inrrevès: jugàvem bé contra els grans i contra els petits ens arronsàvem. Semblava com si fos incompatible mantenir un model constant.

Amb Rubi sembla que sap com jugar la nostra lliga -la del Celta, Levante- però caldrà veure si contra els grans manté la mateixa idea. Veurem si segueix amb la mateixa idea que hem vist amb els dos partits de casa. Si és així, em dóna força igual al que pasi al Bernanbeu.

Con lo que se van patear Guasch & friends en su viaje a China -pudiendo hacer la reunión vía Skype, que es un app gratis- se financiaría el incremento en los abonos de 100 chavales. Se dice pronto.

Felicidades Fran. Has explicado muy muy muy bien el motivo del cabreo. Un cabreo que nace de la estupefacción: no podemos permitir que nadie -aunque sea el tío más brillante de la galaxia- se cargue un modo de ser con tal de sostener un Excel.

Ahuyentar a los niños del RCDE es un suicidio a corto plazo (nos quedamos sin la animación más pura que existe) y a largo (nos quedamos sin los socios del futuro)

Insisto: a eso se le llama el factor humano. Esa variable que conecta de manera profunda señores de 80 años con chavales de 13 y que no se conocen de nada... pero que comparten la misma devoción por el RCDE.

Lo que debemos impedir no es sólo la subida de abonos... lo que debemos impedir es que estos señores se carguen ese factor humano del RCDE.

Gracias por compartir tus vivencias: lo que tu viviste lo vivimos muchos.

Ok. Abans de seguir rajant del senyor Guasch era de justícia donar-li l'oportunitat d'escoltar què tenia que dir.

Ja he escoltat l'entrevita i la conclusió és...

No només no té ni puta idea del que significa el RCDE sinó que la seva supèrbia és tal que no farà cap esforç per entendre'ns.

És així de simple.

Donem-nos per cardats si aquest senyor & friends no foten el camp.

1. El club lamenta la rebuda: que es foti la directiva. Són els responsables i si els clients (afició) no us compren el model és culpa seva. Com deia la meva àvia: "Que apechuguen amb les conseqüències dels seus actes".

2. No s'esperen canvis: Doncs com sempre. Què esperaveu? La cagamos pero no la enmendamos. Ja ho van fer amb la samarreta de l'any passat. Això se'n diu supèrbia i tractar a l'aficionat d'ignorant i prescidibles. Em puc imaginar a Guasch dient "ningú millor que jo, que sóc culer, per saber què volen els pericos"

3. L'spot i el carnet son una catàstrofe. No aporten res que identifiqui que suposa ser de l'Espanyol. És més, el que diu l'espot és que no hi ha relleu generacional (l'avi no té família perica) i que el camp es buida. I el que diu el carnet és RES.

Mire'm amb fredor què ha pasat:

- Han venut a Gerard Moreno.
- Ho han fet a terminis a cobrar en tres anys.
- Han dissenyat un carnet horrible (el carnet és el vincle físic que uneix al club amb el soci)
- Han apujat els abonaments
- I tot plegat ho han comunicat amb una fredor terrible.

Aquest és el punt que ho ha desfermat tot. La fredor. Una fredor que a vegades sembla menyspreu.

Si analitzem la comunicació no verbal de Guasch, el posat que té davant càmeres, la forma de construir el missatge (l'exemple dels 4 euros al mes és impresentable) i el tó de suficiència que té alhora d'explicar les coses el resultat és: "En Roger Guasch li és igual l'aficionat".

Les conseqüències de tenir un cap que no es faci entendre, que no motivi i que generi aquesta sensació de menyspreu poden ser terribles. La primera: allunyar a l'aficionat del projecte que vol dur a terme.

No pinta gens bé. Gens ni mica.

Per la forma d'explicar-se i de com planteja les solucions als problemes, em dóna la sensació que serà molt executiu.

I això, senyors, seria una gran notícia.

He entrat al seu Linkedin i, tot sembla dir que és cert el que diu, vec que té molta experiència en la gestió d'empreses grans.

No era molt fan d'ell... però si actua amb la mateixa claredat amb la que ha explicat els temes principals, crec que serà un encert.

I em dóna igual si és culé o de la Grama... el que necessitem és una bona gestió patrimonial, social i econòmica. Faci qui ho faci.

Donem-li uns mesos de gràcia i mirem com gestiona aquest primer any de feina.

Crec que cal separar dos qüestions que sovint es confonen.

1) La gestió del club des del punt de vista esportiu, social, econòmic i insititucional.
2) Com i quan s'expliquen els resultats d'aquesta gestió.

Sobre el primer punt (la gestió del Club) podem tenir visions més o menys complertes sobre la situació social i institucional. Sobre l'esportiva, son opinions pròpies d'allò que tans cops hem escoltat: "tothom porta un entrenador / director tècnic dins seu". Sobre la situació ecònomica, sabem el que es pot intuir per la suma de les parts. I en aquest sentit, el que diu POL, és que la situació no és tan greu.

Sobre el punt 2... com i quan s'explica aquesta gestió. Pot ser caldria començar per preguntar-se si "cal explicar les coses"? Aquesta pregunta se la fan molts propietaris d'empresas. Per què coi haig de donar explicacions si jo sóc l'accionista que té quasi totes les accions? A qui li haig d'explica res? Això pasa a empreses de claus, sabates o grapes. Doncs quelcom semblant pasa amb Chen: no li cal donar-se una roda de premsa a ell mateix per explicar res. Però hi ha una variable que fa que aquesta actitud -vull creure que és més per desconeixement del que és el futbol que no per prepotència- no sigui viable en el món del futbol.

M'explico...

Un club, per molt ric que sigui, sense socis i afeccionats que donin suport al projecte de club s'estimbarà en els terrenys social, institucional, econòmic i, com a conseqüència de tot plegat, en el terreny esportiu. Un club amb aquest plantejament no serà res.

I el silenci de Chen precisament no ajuda a que els socis i afeccionats creguin en el projecte.

Dit això, em sembla que el principi de Occam encaixa perfectament en l'explicació ecoòmica. Occam deia que l'explicació més senzilla és probablement l'explicació correcta.

I en aquest cas, veient els problemes de Rastar en la borsa, la recuperació de calers per part de Chen resulta fonamental pel seu projecte empresarial. I qui pot oferir aquesta entrada de calers? Doncs la darrera inversió que va fer: el RCDE.

No hi ha més. I això no hauria de ser problemàtic. Pasa i ha de pasar. I és just. I comprensible.

Però que ho expliquin.